“Durant els primers anys de la guerra, em vaig enamorar, vaig aprendre a anar amb bicicleta i vaig descobrir de primera mà quanta sang podia caber a l’interior d’un home adult. El món continuava girant i la gent continuava morint, i durant uns quants anys, els següents, vaig seure sota les fulles verdes i vaig escriure sobre els morts”.
La filipina Patricia Evangelista (1985,Manila), “la reportera dels traumes”, ha escrit amb 40 anys una obra mestra del periodisme literari. Aquest paràgraf breu d’Algú els ha de matar sintetitza en tot just dues frases la prosa elegant i humana amb la qual Evangelista ha estat capaç d’esbudellar el règim de terror instal·lat als carrers durant el govern de l’expresident Rodrigo Duterte (2016-2022), orgullosament criminal. L’assaig és una oda al gènere periodístic, perquè Evangelista demostra que el terror ha de ser narrat per ser demostrat, i que això es pot fer, a més, serenament‚“sota les fulles verdes”, amb una prosa bella, elegant i punyent, sense necessitat de recórrer a hipèrboles, ni a elevar al màxim la morbositat a la recerca d’audiència, tan freqüent en el nou i exitós gènere multiformat del true-crime. “Registro aquests fets amb tota la veracitat de la qual soc capaç, però no soc insensible a l’hora de posar-los per escrit…”.
El treball documental d’Evangelista és ingent i meticulós, perquè per sobre de tot és un treball periodístic que destil·la sensibilitat sense impostura. Una crònica de la sagnant guerra contra les drogues que Duterte (el primer cap d’Estat asiàtic traslladat a la Cort Penal Internacional) va impulsar tan bon punt va assumir la presidència l’any 2016 i que va deixar un rastre de milers de morts. És un assaig total sobre l’eròtica de la violència i el trauma, en el qual Evangelista posa nom i cognoms a les víctimes, narrant de manera sensible la manera en què van ser assassinades amb l’objectiu de retornar-los la seva condició humana, el primer que el règim de Duterte va tractar d’arrabassar-los per justificar una barbàrie televisada. “Hitler va massacrar tres milions de jueus –va dir en la campanya de les presidencials del 2016–, ara hi ha tres milions de drogoaddictes. Jo me’ls carregaria amb molt de gust.”
S’agraeix el seu estil periodístic (Evangelista és abans de res reportera), amb frases curtes i precises, on res sobra perquè cada paraula és una píndola d’informació i context. I això es percep ja des de les primeres pàgines, com admet la mateixa autora, per la seva obsessió per l’exactitud, per la seva meticulositat per contrastar informació i pel centenar o potser milers de fonts que ha arribat a consultar per elaborar aquesta monumental investigació.
Evangelista m’ha fet recordar el millor periodisme literari de la llegendària reportera italiana Oriana Fallaci (1929-2006), narradora de l’horror a la Guerra del Vietnam amb Res i així sia (Austrohongaresa), o la de la bielorussa i premi Nobel Svetlana Alexiévitx(Stanislav, 1948), recol·lectora de les veus supervivents de l’URSS a través de La pregària de Txernòbil o Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig Verd). Estic segur que la filipina ha estat dotada del mateix talent que ambdues per transitar entre la grandesa i la misèria del gènere humà. I confio que mentre “el món que continua girant i la gent continua morint”, Evangelista es mantingui escrivint.
Patricia Evangelista baixa amb coratge i sensibilitat als inferns per disseccionar el règim criminal de l’expresident Rodrigo Duterte (2016-2022)
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia
Patricia Evangelista baixa amb coratge i sensibilitat als inferns per disseccionar el règim criminal de l’expresident Rodrigo Duterte (2016-2022)
“Durant els primers anys de la guerra, em vaig enamorar, vaig aprendre a anar amb bicicleta i vaig descobrir de primera mà quanta sang podia caber a l’interior d’un home adult. El món continuava girant i la gent continuava morint, i durant uns quants anys, els següents, vaig seure sota les fulles verdes i vaig escriure sobre els morts”.
La filipina Patricia Evangelista (1985,Manila), “la reportera dels traumes”, ha escrit amb 40 anys una obra mestra del periodisme literari. Aquest paràgraf breu d’Algú els ha de matar sintetitza en tot just dues frases la prosa elegant i humana amb la qual Evangelista ha estat capaç d’esbudellar el règim de terror instal·lat als carrers durant el govern de l’expresident Rodrigo Duterte (2016-2022), orgullosament criminal. L’assaig és una oda al gènere periodístic, perquè Evangelista demostra que el terror ha de ser narrat per ser demostrat, i que això es pot fer, a més, serenament‚“sota les fulles verdes”, amb una prosa bella, elegant i punyent, sense necessitat de recórrer a hipèrboles, ni a elevar al màxim la morbositat a la recerca d’audiència, tan freqüent en el nou i exitós gènere multiformat del true-crime. “Registro aquests fets amb tota la veracitat de la qual soc capaç, però no soc insensible a l’hora de posar-los per escrit…”.
El treball documental d’Evangelista és ingent i meticulós, perquè per sobre de tot és un treball periodístic que destil·la sensibilitat sense impostura. Una crònica de la sagnant guerra contra les drogues que Duterte (el primer cap d’Estat asiàtic traslladat a la Cort Penal Internacional) va impulsar tan bon punt va assumir la presidència l’any 2016 i que va deixar un rastre de milers de morts. És un assaig total sobre l’eròtica de la violència i el trauma, en el qual Evangelista posa nom i cognoms a les víctimes, narrant de manera sensible la manera en què van ser assassinades amb l’objectiu de retornar-los la seva condició humana, el primer que el règim de Duterte va tractar d’arrabassar-los per justificar una barbàrie televisada. “Hitler va massacrar tres milions de jueus –va dir en la campanya de les presidencials del 2016–, ara hi ha tres milions de drogoaddictes. Jo me’ls carregaria amb molt de gust.”
S’agraeix el seu estil periodístic (Evangelista és abans de res reportera), amb frases curtes i precises, on res sobra perquè cada paraula és una píndola d’informació i context. I això es percep ja des de les primeres pàgines, com admet la mateixa autora, per la seva obsessió per l’exactitud, per la seva meticulositat per contrastar informació i pel centenar o potser milers de fonts que ha arribat a consultar per elaborar aquesta monumental investigació.
Evangelista m’ha fet recordar el millor periodisme literari de la llegendària reportera italiana Oriana Fallaci (1929-2006), narradora de l’horror a la Guerra del Vietnam amb Res i així sia (Austrohongaresa), o la de la bielorussa i premi Nobel Svetlana Alexiévitx(Stanislav, 1948), recol·lectora de les veus supervivents de l’URSS a través de La pregària de Txernòbil o Temps de segona mà. La fi de l’home roig (RaigVerd). Estic segur que la filipina ha estat dotada del mateix talent que ambdues per transitar entre la grandesa i la misèria del gènere humà. I confio que mentre “el món que continua girant i la gent continua morint”, Evangelista es mantingui escrivint.
Algú els ha de matar
Patricia Evangelista
Traducció d’Anna Listerri
Comanegra
408 pàgines. 22,90 euros
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Añadir usuarioContinuar leyendo aquí
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
Flecha
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos
Más información
Arxivat A
EL PAÍS
