Al número 4 del carrer del Peu de la Creu les parets encara fan olor de pintura. Prestatgeries altíssimes estan a mig omplir de llibres i ningú ha segut encara a les cadires del pis superior, diàfan i lluminós, de Casa Abacus. “Ens hem dedicat a tirar parets”, diu Ernest Folch, que coneix bé l’edifici perquè ja hi va treballar quan pertanyia a Grup 62. És el director editorial d’Abacus Futur, el nou grup que va sorgir quan l’empresari Jaume Roures i la cooperativa Abacus van comprar els segells d’Enciclopèdia Catalana. Dilluns vinent els editors de La Galera, Ara Llibres, Univers, Navona, Arcàdia, Amsterdam, la Casa dels Clàssics-Bernat Metge, Viena, Elastic Books, Ediciones Invisibles, Now Books, Folch i Folch i Catedral treballaran per primera vegada sota el mateix paraigua, un projecte que també inclou revistes com Sàpiens o Descobrir i continguts audiovisuals. Els objectius editorials: preservar la identitat dels segells però coordinar la publicació, un nou segell de butxaca i una nova empenta al premi Sant Jordi. El grup acaba de viure el seu primer Sant Jordi, on s’ha parlat d’èxit però també de saturació d’un mercat editorial cada cop més hostil per als segells independents.
Pregunta. Quan decideix que vol ser editor?
Resposta. Des que tinc ús de raó que veig dissenyadors, proves, correctors, tipògrafs… va associat a la meva infantesa. Però em dedico a l’edició just quan ja havia decidit que no m’hi dedicaria. Sempre m’havia interessat el periodisme, havia decidit que faria el màster d’El País i em va trucar Jaume Vallcorba per treballar a Quaderns Crema. Més tard Oriol Castany estava creant Grup 62, el meu pare ja hi estava treballant i hi vaig entrar com a editor d’Empúries, que ja s’hi havia incorporat. Va començar una molt bona època en aquest mateix edifici. De seguida vam tenir molts èxits, vam consolidar una idea moderna de l’edició en català, amb una aposta per les traduccions i per una literatura infantil i juvenil més moderna. A 62 va haver-hi una crisi amb l’accionariat i vaig passar per RBA i Ara Llibres. Vaig tornar com a director editorial de 62 i, quan va entrar Planeta, José Manuel Lara em va oferir ser el director editorial del grup que s’estava consolidant. No ho vaig veure clar, perquè allò era d’unes dimensions excessives i perquè part de l’accionariat, que era Enciclopèdia Catalana, no m’hi volia. Vaig tornar a Ara Llibres, Ediciones B, vaig dirigir l’Sport, vaig rescatar Navona amb Jaume Roures i Tatxo Benet. I ara comencem el projecte d’Abacus Futur, ens traslladem aquí i tanquem el cercle.
P. Qui li va ensenyar l’ofici?
R. És un tòpic, però l’aprenc cada dia. El mestre més gran que he tingut és el meu pare. Amb ell he après a estimar els llibres, vam construir la biblioteca de casa que és un tresor, parlàvem sempre de llibres. La idea més bàsica que em va transmetre és que molt abans de gestionar cal llegir. Una idea senzilla que ha estat el motor de la meva vida. Em refereixo a llegir editorialment: imaginar-te com tu transformes un text que t’arriba sense forma i donar-n’hi. De Jaume Vallcorba vaig aprendre que més val llençar un llibre si no n’estàs content o no el pots defensar. D’Oriol Castanys vaig aprendre a treballar en equip.
P. Quina literatura li agrada?
R. Tinc molta debilitat per la poesia catalana del segle XX, és la biblioteca que va construir el meu pare. Ferrater, Vinyoli, Carner, Riba. He tingut la sort de llegir aquesta literatura en les primeres edicions i, per tant, també llegir-la editorialment, no la puc deslligar de com es va fer físicament en el seu moment. Per mi això és el tresor de la meva vida. Ara la meva lectura està centrada en el que estem editant ara. Però intento llegir el que publica la competència, recentment m’ha agradat La llamada de Leila Guerriero, tinc un interès natural per la literatura hispanoamericana.
P. Quina és la seva feina en aquesta nova etapa?
R. De coordinació i de visió. La feina de coordinació té a veure que tothom s’ajudi, perquè aquest és un projecte col·laboratiu i no competencial, la idea és que les editorials entenguin que el que fa una no ho farà l’altra. Hem de preservar la personalitat de cada editorial i alhora compartir la visió general del projecte. No tenim uns quants segells per dissoldre’ls sinó per potenciar-los. Per això cadascuna de les editorials té un director editorial: Pema Maymó, Montse Ingla, Ester Pujol, Joan Carles Girbés…
P. I quina és la identitat global d’Abacus Futur?
R. Som una editorial d’editors. Aquí hi ha gent amb una trajectòria excepcional, avalats per una experiència molt contrastada. No és habitual tanta gent amb tanta experiència concentrada en un mateix espai. Per altra banda, aquest és un projecte de proximitat. Tots desenvolupem els projectes des de Barcelona i en català, i creiem que davant de grans multinacionals això té un valor. I el tercer vector és la qualitat: tenim segells que han demostrat que són al segment alt del mercat, des dels autors fins als acabats físics: Arcàdia és referent en pensament, Ara Llibres en no-ficció, Viena en clàssics, la Galera en infantil i juvenil… Univers ha demostrat aquest Sant Jordi que ho és en la ficció en català, amb un parell de títols entre els més venuts.
Amb la nostra unió, aspirem a fer créixer el mercat del llibre en català
P. Quin paper ha tingut Jaume Roures en la seva trajectòria professional?
R. Fa més de 25 anys que ens coneixem. Li he demanat consell a cada canvi de feina que he fet. És de les poques persones que diu les coses que no vols sentir. Ara ha unit esforços amb Abacus i aporta la seva visió i experiència. A més, té la visió que aquest projecte a llarg termini sigui també audiovisual, i ha portat les revistes. Entenem la divisió editorial com una producció de continguts.
P. Roures amb Abacus, Tatxo Benet i la llibreria Ona, Sergi Ferrer-Salat i Finestres… Què pensa d’aquests nous mecenatges en el sector del llibre?
R. El mecenatge és també una via possible. No crec que el mecenatge salvi la cultura d’aquest país, el que la salvarà és que col·laborem els uns amb els altres, siguem ambiciosos, que intentem tenir prou volum per protegir-nos de les multinacionals. El que és important és que els projectes tinguin sentit, si no, desapareixeran encara que tinguin mecenatges.
P. Bernat Puigtobella escrivia a Núvol: “La restitució d’aquest edifici per a usos editorials es pot llegir com la conquesta d’un espai amb un gran capital simbòlic, perquè va ser la seu del Grup 62 fins al 2013”. Abacus Futur competeix en un mercat editorial on hi ha Planeta i Penguin Random House com a grans grups. I fa un temps Oriol Soler, director general de la cooperativa, deia a La Vanguardia que Abacus Futur és el segon grup en català, amb un 8% del mercat.
R. Això va variant, a vegades podem estar per davant o per darrere, però som infinitament més petits. En un moment en què la propietat de la cultura, qui hi ha darrere dels projectes, és un element tan important al món, és un tret diferencial per a nosaltres que estiguem sota el paraigua d’una cooperativa com Abacus. A més, és un orgull treballar en un ecosistema cooperatiu que vol créixer i fer-se fort amb uns valors que són diferencials. També he de dir que nosaltres no ens hem creat per anar contra ningú ni ocupar l’espai de ningú. Amb la nostra unió, aspirem a fer créixer el mercat del llibre en català, creiem que aquesta injecció de dinamisme pot ser bona per a tothom, de la mateixa manera tots ens beneficiem que hi hagi editors independents que publiquen amb qualitat.
P. El percentatge de mercat del llibre en català que us disputeu totes les editorials és de poc més d’un 30%.
R. Estem obligats a fer-lo créixer, i l’experiència ens diu que és possible. Ara hi ha un espai de mercat que ens demana entrar-hi amb força, que és el segment juvenil, on el català està en inferioritat respecte del castellà. Ho hem vist a les vendes de Sant Jordi de tots els Abacus: en la literatura infantil, de cada cent llibres que es van vendre, 75 eren en català. Aquest percentatge és gairebé invers en literatura juvenil. Aquí hi ha un problema, però també una oportunitat. Si entre tots ens posem les piles i l’administració actua i hi ha ajudes ben pensades, el mercat pot créixer i es pot dinamitzar. Si identifiquem bé els segments on el català no hi és o està en inferioritat, hi ha vies de creixement.
P. Per tant, la idea és anar afegint segells al grup.
R. Estem oberts al talent que es vulgui incorporar, creiem que podrem atraure nous projectes.
En el segment juvenil, el català està en inferioritat respecte del castellà
P. Laura Huerga escrivia en un article a La Directa que els grans grups editorials estan saturant el mercat, reduint la visibilitat de les editorials més petites.
R. És evident que es publiquen massa llibres. L’any 2023, els segells que hem unit, per separat, van publicar 400 novetats. El 2025 en publicarem 200 exactes. Estem reduint a la meitat la producció del conjunt, perquè creiem que n’hi ha massa. Si el que volem és posar més en valor els autors, ho hem de fer destinant més esforços a menys llibres.
P. Entenc que aquesta reducció no serà igual en tots els segells, que en potenciareu alguns i en reduireu d’altres.
R. El primer que vam veure és que havíem de definir molt bé cada segell per saber què han de deixar de fer i continuar fent, perquè tots tinguin el seu espai natural de creixement. Per exemple: hem transformat Univers, perquè es concentri en la ficció en català, i ara és referent.
P. Una altra queixa que ha sortit durant Sant Jordi és la pressió mediàtica d’algunes editorials i autors, més intensa que mai. Al mateix article d’abans, Puigtobella es fixava que en la llista dels llibres més venuts d’aquest any no n’hi havia cap d’una editorial independent, a diferència del que ha passat els últims anys.
R. El discurs dels escriptors mediàtics fa 30 anys que el sento. Creiem que s’ha de fer un màrqueting creatiu, intensiu i ambiciós de cada llibre. Un dels nostres objectius és que els nostres llibres competeixin a dalt de tot per Sant Jordi, si et digués el contrari mentiria. Les editorials independents han demostrat un vigor, un dinamisme i una potència excepcionals, i la presència en aquestes llistes és cíclica, els llibres van i venen. Estic segur que continuaran tirant del sector. D’altra banda, no ens hem de confondre d’enemic. En lloc de disparar-nos entre nosaltres hem de parlar d’Amazon, una empresa que està destruint el teixit de botigues de mig món i en part també la classe mitjana. Hem de vigilar bé a qui disparem.
P. El gremi de llibreters de Catalunya ha demostrat resiliència davant d’Amazon amb el treball de proximitat i amb editorials independents. I Abacus compta amb una xarxa pròpia de llibreries molt potent.
R. Per a nosaltres el treball amb la xarxa de llibreries independents és essencial. El fet de tenir una llibreria dins l’accionariat no impedeix que tinguem una molt bona relació de col·laboració amb totes les llibreries de Catalunya. A banda del fet que Abacus ja s’ha obert a col·laborar amb altres llibreries, com La 22, és un procés en marxa. Mira el cas italià: Feltrinelli no impedeix que La Central o Anagrama siguin una gran llibreria i una gran editorial.
P. I quina presència tenen les editorials independents a les llibreries d’Abacus?
R. Abacus té la voluntat de ser especialment sensible amb les editorials independents que amb els seus projectes ajuden a enfortir i enriquir l’ecosistema editorial català. Si els va bé a elles ens anirà bé a tots. No hi ha a prioris de percentatges del que ocuparà cada editorial a Abacus, dependrà de cada novetat.
P. Si per a les editorials i llibreries independents és un bon recurs incloure’s en grups com Feltrinelli o Abacus, creu que anem cap a més concentració editorial?
R. No m’agrada parlar d’absorció ni concentració. M’agrada més parlar d’unió, d’ajudar-nos, de col·laboració. No hem de tenir por de fer-nos grans. És una protecció molt lògica que passa a tots els països. A part, Abacus és una empresa independent. Independent de les grans corporacions, una empresa de país. No estic d’acord com s’usa la paraula independent. Abacus és independent com altres projectes del país, i tots són compatibles.
Hi ha pocs autors literaris supervendes i autors comercials respectats, i en un país normal s’hauria de poder navegar amb més facilitat d’una banda a l’altra
P. Acaba d’anunciar que el premi Sant Jordi de novel·la augmenta la dotació a 75.000 euros, per convertir-se així en el més ben dotat de Catalunya.
R. Tenim un acord amb Òmnium per publicar el Sant Jordi durant els pròxims cinc anys, mai s’havia fet un acord tan extens com aquest. Hem anunciat que serà la dotació més gran de la literatura catalana, i hem creat la figura del finalista. Aquest salt econòmic té la intenció d’atraure a aquest premi autors de gran talent per poder fer créixer aquest mercat. Crèiem que tocava ser més ambiciosos, la idea és que el Sant Jordi sigui el gran premi de la literatura catalana. Ens hem compromès també a fer més inversions de màrqueting i publicar el llibre en castellà.
P. A Quadern, Ponç Puigdevall va publicar una crítica contundent de la novel·la de Roc Casagran, últim premi Sant Jordi i el primer que publica Univers. També Manel García a Quadern i Borja Bagunyà a Els Marges van escriure sobre el desprestigi del premi Prudenci Bertrana amb la novel·la de Pilar Rahola. Què en pensa?
R. El debat sobre els premis també és cíclic. Aquests debats són sans, està bé que ens fiscalitzin, això és una democràcia. Els premis han de ser creïbles, amb un jurat de veritat i uns objectius de veritat, que reflecteixi el que s’ha proposat. Els premis aquí i a molts països són un motor. A Catalunya hem tingut problemes per consolidar un premi a obra publicada, el repte és aquest. És necessari que hi hagi premis, però els hem de fer bé, amb una funció no només comercial, també literària. En el cas de Roc Casagran és així. Crec que va rebre una crítica injustíssima, i no sé si se li van voler fer pagar altres coses que van més enllà del llibre: que no és de cap capella literària, que ve de tenir un gran èxit en la literatura juvenil… hi havia prejudicis. Els lectors que amb aquest premi ha trobat el Roc desmenteixen la crítica. I el que em sembla injust és que de la crítica es derivi que Roc Casagran no era un guanyador just del premi.
P. Al mateix article, Bagunyà escrivia sobre la “literatura comercial” i la “literatura literària” com dos gèneres que cada vegada tenim més assumit que no s’han de trobar.
R. És una contraposició d’etiquetes i de prejudicis, hi ha autors que han sabut ancorar-se en un lloc o un altre i ho hauríem de discutir. És un prejudici que arrossega tota la cadena, des de l’editor fins als mitjans o els llibreters. I la constant és que els autors comercials volen ser literaris, i al revés. Tots pateixen del que creuen que no els serà concedit. Hi ha pocs autors literaris supervendes i autors comercials respectats, i en un país normal s’hauria de poder navegar amb més facilitat d’una banda a l’altra. Si deixéssim que els llibres anessin lliurement, tindríem menys problemes.
P. Cada vegada es parla més de grups editorials que alimenten algoritmes per generar best-sellers amb IA, un risc que també senten els traductors. Des d’aquí com ho plantegeu?
R. Res pot competir amb la meravella de la ment humana, nosaltres no entrarem en aquest joc. A més, els sectors, com més creatius siguin, més protegits estaran de la IA. Just avui he signat el primer contracte de la meva vida amb una clàusula on l’autor i l’editor ens comprometíem a no fer servir la IA. La idea és anar-ho incorporant.
P. Fa poc va ser polèmic el canvi de seu de la presentació del llibre de Pablo Iglesias, editat per Navona, a Madrid. José Luis Martínez-Almeida no va autoritzar la presentació al centre cultural de Vallecas.
R. A Navona tenim una línia política, hem publicat Pablo Iglesias, Irene Montero, José Luis Rodríguez Zapatero, Ennatu Domingo. La continuarem segur, aspirem a publicar llibres amb idees transformadores. No publicaríem tots els polítics del món. A Abacus no publicarem mai ni Trump ni Abascal. És evident que tenim una visió ideològica progressista i transformadora. El llibre del Pablo va obrir un debat, en la mateixa presentació: on es publica un llibre quan l’Ajuntament de Madrid el prohibeix per raons ideològiques… A nosaltres ens interessa estar en el centre d’aquest debat.
El director editorial del nou grup Abacus Futur, fruit de la compra d’Enciclopèdia per part de Jaume Roures i la cooperativa, parla d’objectius i reptes dels segells i del mercat del llibre
Al número 4 del carrer del Peu de la Creu les parets encara fan olor de pintura. Prestatgeries altíssimes estan a mig omplir de llibres i ningú ha segut encara a les cadires que omplen el pis superior, diàfan i lluminós, de Casa Abacus. “Ens hem dedicat a tirar parets”, diu Ernest Folch, que coneix bé l’edifici perquè ja hi va treballar quan pertanyia a Grup 62. És el director editorial d’Abacus Futur, el nou grup que va sorgir quan l’empresari Jaume Roures i la cooperativa Abacus van comprar els segells d’Enciclopèdia Catalana. Dilluns vinent els editors de La Galera, Ara Llibres, Univers, Navona, Arcàdia, Amsterdam, la Casa dels Clàssics-Bernat Metge, Viena, Elastic Books, Ediciones Invisibles, Now Books, Folch i Folch i Catedral treballaran per primera vegada sota el mateix paraigua, un projecte que també inclou revistes com Sàpiens o Descobrir i projectes audiovisuals. Els objectius editorials: preservar la identitat dels segells però coordinar la publicació, un nou segell de butxaca i una nova empenta al premi Sant Jordi. El grup acaba de viure el seu primer Sant Jordi, on s’ha parlat d’èxit però també de saturació d’un mercat editorial cada cop més hostil per a les editorials independents.
Pregunta. Quan decideix que vol ser editor?
Resposta. Des que tinc ús de raó que veig dissenyadors, proves, correctors, tipògrafs… va associat a la meva infantesa. Però em dedico a l’edició just quan ja havia decidit que no m’hi dedicaria. Sempre m’havia interessat el periodisme, havia decidit que faria el màster d’El País i em va trucar Jaume Vallcorba per treballar a Quaderns Crema. Més tard Oriol Castany estava creant Grup 62, el meu pare ja hi estava treballant i hi vaig entrar com a editor d’Empúries, que ja s’hi havia incorporat. Va començar una molt bona època en aquest mateix edifici. De seguida vam tenir molts èxits, vam consolidar una idea moderna de l’edició en català, amb una aposta per les traduccions i per una literatura infantil i juvenil més moderna. A 62 va haver-hi una crisi amb l’accionariat i vaig passar per RBA i Ara Llibres. Vaig tornar com a director editorial de 62 i, quan va entrar Planeta, José Manuel Lara em va oferir ser el director editorial del grup que s’estava consolidant. No ho vaig veure clar, perquè allò era d’unes dimensions excessives i perquè part de l’accionariat, que era Enciclopèdia Catalana, no m’hi volia. Vaig tornar a Ara Llibres, Ediciones B, vaig dirigir l’Sport, vaig rescatar Navona amb Jaume Roures i Tatxo Benet. I ara comencem el projecte d’Abacus Futur, ens traslladem aquí i tanquem el cercle.
P. Qui li va ensenyar l’ofici?
R. És un tòpic, però l’aprenc cada dia. El mestre més gran que he tingut és el meu pare. Amb ell he après a estimar els llibres, vam construir la biblioteca de casa que és un tresor, parlàvem sempre de llibres. La idea més bàsica que em va transmetre és que molt abans de gestionar cal llegir. Una idea senzilla que ha estat el motor de la meva vida. Em refereixo a llegir editorialment: imaginar-te com tu transformes un text que t’arriba sense forma i donar-n’hi. De Jaume Vallcorba vaig aprendre que més val llençar un llibre si no n’estàs content o no el pots defensar. D’Oriol Castanys vaig aprendre a treballar en equip.
P. Quina literatura li agrada?
R. Tinc molta debilitat per la poesia catalana del segle XX, és la biblioteca que va construir el meu pare. Ferrater, Vinyoli, Carner, Riba. He tingut la sort de llegir aquesta literatura en les primeres edicions i, per tant, també llegir-la editorialment, no la puc deslligar de com es va fer físicament en el seu moment. Per mi això és el tresor de la meva vida. Ara la meva lectura està centrada en el que estem editant ara. Però intento llegir el que publica la competència, recentment m’ha agradat La llamada de Leila Guerriero, tinc un interès natural per la literatura hispanoamericana.
P. Quina és la seva feina en aquesta nova etapa?
R. De coordinació i de visió. La feina de coordinació té a veure que tothom s’ajudi, perquè aquest és un projecte col·laboratiu i no competencial, la idea és que les editorials entenguin que el que fa una no ho farà l’altra. Hem de preservar la personalitat de cada editorial i alhora compartir la visió general del projecte. No tenim uns quants segells per dissoldre’ls sinó per potenciar-los. Per això cadascuna de les editorials té un director editorial: Pema Maymó, Montse Ingla, Ester Pujol, Joan Carles Girbés…
P. I quina és la identitat global d’Abacus Futur?
R. Som una editorial d’editors. Aquí hi ha gent amb una trajectòria excepcional, avalats per una experiència molt contrastada. No és habitual tanta gent amb tanta experiència concentrada en un mateix espai. Per altra banda, aquest és un projecte de proximitat. Tots desenvolupem els projectes des de Barcelona i en català, i creiem que davant de grans multinacionals això té un valor. I el tercer vector és la qualitat: tenim segells que han demostrat que són al segment alt del mercat, des dels autors fins als acabats físics: Arcàdia és referent en pensament, Ara Llibres en no-ficció, Viena en clàssics, la Galera en infantil i juvenil… Univers ha demostrat aquest Sant Jordi que ho és en la ficció en català, amb un parell de títols entre els més venuts.
Amb la nostra unió, aspirem a fer créixer el mercat del llibre en català
P. Quin paper ha tingut Jaume Roures en la seva trajectòria professional?
R. Fa més de 25 anys que ens coneixem. Li he demanat consell a cada canvi de feina que he fet. És de les poques persones que diu les coses que no vols sentir. Ara ha unit esforços amb Abacus i aporta la seva visió i experiència. A més, té la visió que aquest projecte a llarg termini sigui també audiovisual, i ha portat les revistes. Entenem la divisió editorial com una producció de continguts.
P. Roures amb Abacus, Tatxo Benet i la llibreria Ona, Sergi Ferrer-Salat i Finestres… Què pensa d’aquests nous mecenatges en el sector del llibre?
R. El mecenatge és també una via possible. No crec que el mecenatge salvi la cultura d’aquest país, el que la salvarà és que col·laborem els uns amb els altres, siguem ambiciosos, que intentem tenir prou volum per protegir-nos de les multinacionals. El que és important és que els projectes tinguin sentit, si no, desapareixeran encara que tinguin mecenatges.
P. Bernat Puigtobella escrivia a Núvol: “La restitució d’aquest edifici per a usos editorials es pot llegir com la conquesta d’un espai amb un gran capital simbòlic, perquè va ser la seu del Grup 62 fins al 2013”. Abacus Futur competeix en un mercat editorial on hi ha Planeta i Penguin Random House com a grans grups. I fa un temps Oriol Soler, director general de la cooperativa, deia a La Vanguardia que Abacus Futur és el segon grup en català, amb un 8% del mercat.
R. Això va variant, a vegades podem estar per davant o per darrere, però som infinitament més petits. En un moment en què la propietat de la cultura, qui hi ha darrere dels projectes, és un element tan important al món, és un tret diferencial per a nosaltres que estiguem sota el paraigua d’una cooperativa com Abacus. A més, és un orgull treballar en un ecosistema cooperatiu que vol créixer i fer-se fort amb uns valors que són diferencials. També he de dir que nosaltres no ens hem creat per anar contra ningú ni ocupar l’espai de ningú. Amb la nostra unió, aspirem a fer créixer el mercat del llibre en català, creiem que aquesta injecció de dinamisme pot ser bona per a tothom, de la mateixa manera tots ens beneficiem que hi hagi editors independents que publiquen amb qualitat.
P. El percentatge de mercat del llibre en català que us disputeu totes les editorials és de poc més d’un 30%.
R. Estem obligats a fer-lo créixer, i l’experiència ens diu que és possible. Ara hi ha un espai de mercat que ens demana entrar-hi amb força, que és el segment juvenil, on el català està en inferioritat respecte del castellà. Ho hem vist a les vendes de Sant Jordi de tots els Abacus: en la literatura infantil, de cada cent llibres que es van vendre, 75 eren en català. Aquest percentatge és gairebé invers en literatura juvenil. Aquí hi ha un problema, però també una oportunitat. Si entre tots ens posem les piles i l’administració actua i hi ha ajudes ben pensades, el mercat pot créixer i es pot dinamitzar. Si identifiquem bé els segments on el català no hi és o està en inferioritat, hi ha vies de creixement.
P. Per tant, la idea és anar afegint segells al grup.
R. Estem oberts al talent que es vulgui incorporar, creiem que podrem atraure nous projectes.
En el segment juvenil, el català està en inferioritat respecte del castellà
P. Laura Huerga escrivia en un article a La Directa que els grans grups editorials estan saturant el mercat, reduint la visibilitat de les editorials més petites.
R. És evident que es publiquen massa llibres. L’any 2023, els segells que hem unit, per separat, van publicar 400 novetats. El 2025 en publicarem 200 exactes. Estem reduint a la meitat la producció del conjunt, perquè creiem que n’hi ha massa. Si el que volem és posar més en valor els autors, ho hem de fer destinant més esforços a menys llibres.
P. Entenc que aquesta reducció no serà igual en tots els segells, que en potenciareu alguns i en reduireu d’altres.
R. El primer que vam veure és que havíem de definir molt bé cada segell per saber què han de deixar de fer i continuar fent, perquè tots tinguin el seu espai natural de creixement. Per exemple: hem transformat Univers, perquè es concentri en la ficció en català, i ara és referent.
P. Una altra queixa que ha sortit durant Sant Jordi és la pressió mediàtica d’algunes editorials i autors, més intensa que mai. Al mateix article d’abans, Puigtobella es fixava que en la llista dels llibres més venuts d’aquest any no n’hi havia cap d’una editorial independent, a diferència del que ha passat els últims anys.
R. El discurs dels escriptors mediàtics fa 30 anys que el sento. Creiem que s’ha de fer un màrqueting creatiu, intensiu i ambiciós de cada llibre. Un dels nostres objectius és que els nostres llibres competeixin a dalt de tot per Sant Jordi, si et digués el contrari mentiria. Les editorials independents han demostrat un vigor, un dinamisme i una potència excepcionals, i la presència en aquestes llistes és cíclica, els llibres van i venen. Estic segur que continuaran tirant del sector. D’altra banda, no ens hem de confondre d’enemic. En lloc de disparar-nos entre nosaltres hem de parlar d’Amazon, una empresa que està destruint el teixit de botigues de mig món i en part també la classe mitjana. Hem de vigilar bé a qui disparem.
P. El gremi de llibreters de Catalunya ha demostrat resiliència davant d’Amazon amb el treball de proximitat i amb editorials independents. I Abacus compta amb una xarxa pròpia de llibreries molt potent.
R. Per a nosaltres el treball amb la xarxa de llibreries independents és essencial. El fet de tenir una llibreria dins l’accionariat no impedeix que tinguem una molt bona relació de col·laboració amb totes les llibreries de Catalunya. A banda del fet que Abacus ja s’ha obert a col·laborar amb altres llibreries, com La 22, és un procés en marxa. Mira el cas italià: Feltrinelli no impedeix que La Central o Anagrama siguin una gran llibreria i una gran editorial.
P. I quina presència tenen les editorials independents a les llibreries d’Abacus?
R. Abacus té la voluntat de ser especialment sensible amb les editorials independents que amb els seus projectes ajuden a enfortir i enriquir l’ecosistema editorial català. Si els va bé a elles ens anirà bé a tots. No hi ha a prioris de percentatges del que ocuparà cada editorial a Abacus, dependrà de cada novetat.
P. Si per a les editorials i llibreries independents és un bon recurs incloure’s en grups com Feltrinelli o Abacus, creu que anem cap a més concentració editorial?
R. No m’agrada parlar d’absorció ni concentració. M’agrada més parlar d’unió, d’ajudar-nos, de col·laboració. No hem de tenir por de fer-nos grans. És una protecció molt lògica que passa a tots els països. A part, Abacus és una empresa independent. Independent de les grans corporacions, una empresa de país. No estic d’acord com s’usa la paraula independent. Abacus és independent com altres projectes del país, i tots són compatibles.
Hi ha pocs autors literaris supervendes i autors comercials respectats, i en un país normal s’hauria de poder navegar amb més facilitat d’una banda a l’altra
P. Acaba d’anunciar que el premi Sant Jordi de novel·la augmenta la dotació a 75.000 euros, per convertir-se així en el més ben dotat de Catalunya.
R. Tenim un acord amb Òmnium per publicar el Sant Jordi durant els pròxims cinc anys, mai s’havia fet un acord tan extens com aquest. Hem anunciat que serà la dotació més gran de la literatura catalana, i hem creat la figura del finalista. Aquest salt econòmic té la intenció d’atraure a aquest premi autors de gran talent per poder fer créixer aquest mercat. Crèiem que tocava ser més ambiciosos, la idea és que el Sant Jordi sigui el gran premi de la literatura catalana. Ens hem compromès també a fer més inversions de màrqueting i publicar el llibre en castellà.
P. A Quadern, Ponç Puigdevall va publicar una crítica contundent de la novel·la de Roc Casagran, últim premi Sant Jordi i el primer que publica Univers. També Manel García a Quaderni Borja Bagunyà a Els Margesvan escriure sobre el desprestigi del premi Prudenci Bertrana amb la novel·la de Pilar Rahola. Què en pensa?
R. El debat sobre els premis també és cíclic. Aquests debats són sans, està bé que ens fiscalitzin, això és una democràcia. Els premis han de ser creïbles, amb un jurat de veritat i uns objectius de veritat, que reflecteixi el que s’ha proposat. Els premis aquí i a molts països són un motor. A Catalunya hem tingut problemes per consolidar un premi a obra publicada, el repte és aquest. És necessari que hi hagi premis, però els hem de fer bé, amb una funció no només comercial, també literària. En el cas de Roc Casagran és així. Crec que va rebre una crítica injustíssima, i no sé si se li van voler fer pagar altres coses que van més enllà del llibre: que no és de cap capella literària, que ve de tenir un gran èxit en la literatura juvenil… hi havia prejudicis. Els lectors que amb aquest premi ha trobat el Roc desmenteixen la crítica. I el que em sembla injust és que de la crítica es derivi que Roc Casagran no era un guanyador just del premi.
P. Al mateix article, Bagunyà escrivia sobre la “literatura comercial” i la “literatura literària” com dos gèneres que cada vegada tenim més assumit que no s’han de trobar.
R. És una contraposició d’etiquetes i de prejudicis, hi ha autors que han sabut ancorar-se en un lloc o un altre i ho hauríem de discutir. És un prejudici que arrossega tota la cadena, des de l’editor fins als mitjans o els llibreters. I la constant és que els autors comercials volen ser literaris, i al revés. Tots pateixen del que creuen que no els serà concedit. Hi ha pocs autors literaris supervendes i autors comercials respectats, i en un país normal s’hauria de poder navegar amb més facilitat d’una banda a l’altra. Si deixéssim que els llibres anessin lliurement, tindríem menys problemes.
P. Cada vegada es parla més de grups editorials que alimenten algoritmes per generar best-sellers amb IA, un risc que també senten els traductors. Des d’aquí com ho plantegeu?
R. Res pot competir amb la meravella de la ment humana, nosaltres no entrarem en aquest joc. A més, els sectors, com més creatius siguin, més protegits estaran de la IA. Just avui he signat el primer contracte de la meva vida amb una clàusula on l’autor i l’editor ens comprometíem a no fer servir la IA. La idea és anar-ho incorporant.
P. Fa poc va ser polèmic el canvi de seu de la presentació del llibre de Pablo Iglesias, editat per Navona, a Madrid. José Luis Martínez-Almeida no va autoritzar la presentació al centre cultural de Vallecas.
R. A Navona tenim una línia política, hem publicat Pablo Iglesias, Irene Montero, José Luis Rodríguez Zapatero, Ennatu Domingo. La continuarem segur, aspirem a publicar llibres amb idees transformadores. No publicaríem tots els polítics del món. A Abacus no publicarem mai ni Trump ni Abascal. És evident que tenim una visió ideològica progressista i transformadora. El llibre del Pablo va obrir un debat, en la mateixa presentació: on es publica un llibre quan l’Ajuntament de Madrid el prohibeix per raons ideològiques… A nosaltres ens interessa estar en el centre d’aquest debat.
EL PAÍS
