Laura Gost explora una societat superpoblada a ‘El preu de néixer’

El pare sovint m’explicava que, quan ell era nen, anar al metge no costava res (…) Amb dotze o tretze anys, jo escoltava aquestes anècdotes del pare amb fascinació. Eren com històries de ciència-ficció inspirades en fets reals”, diu en Rai, la parella de la Lisa, els dos protagonistes d’El preu de néixer, la nova novel·la de Laura Gost (sa Pobla, Mallorca, 1993) després d’haver obtingut el 2023 el premi Proa amb Les cendres a la piscina. Abans de publicar-se, el llibre ja ha venut els drets per a set traduccions i una adaptació audiovisual.

El present on habiten els personatges s’assembla bastant al nostre: arriben tard a un sopar amb uns amics perquè una manifestació fa que el taxi s’hagi de desviar del camí més curt, el deteriorament del canvi climàtic és tan notori que els cal recollir l’aigua de la pluja en uns bidons, l’atenció hospitalària ja no és pública i “les tarifes que havies d’abonar després de cada visita podien suposar la cinquena part d’un sou mensual estàndard”; però com que l’objectiu de Laura Gost era la construcció d’una societat distòpica, i una de les condicions obligades des de Huxley i Orwell, tot passant per Zamiatin, per tirar endavant la mania d’imaginar les catàstrofes apocalíptiques d’aquests mons és fabular sobre el domini de l’individu per part de l’Estat, opta per muntar El preu de néixer al voltant de com reaccionen els governants davant del mal principal amb què Aldous Huxley, a Nova visita a Un món feliç, encapçalava les tenebroses amenaces que hauria d’afrontar la humanitat d’un futur ben pròxim: la superpoblació.

Es tracta d’un subgènere que Andreu Domingo, a Descenso literario a los infiernos demográficos: distopía y población (Anagrama, 2008), anomena demodistòpia, i aquí cal recordar que no fa gaire llegíem Mammalia (Males Herbes, 2024), una novel·la en què Elisenda Solsona imaginava una societat en què les relacions íntimes es mantenien gràcies a la tecnologia i on la natalitat es trobava sota una estricta vigilància estatal: els úters dels diferents mamífers s’havien deteriorat; quedar-se embarassada de manera natural era tan perillós que es prohibia rotundament; i a les candidates a gestar embrions sans els calia superar un seguit de proves a les clíniques especialitzades. A El preu de néixer, Laura Gost s’afilia a la línia encetada per Harry Harrison a Facin lloc! Facin lloc! (1966) —la versió cinematogràfica, bastant descafeïnada, la va dirigir Michael Anderson el 1976 amb el títol de La fuga de Logan—, però en comptes de fer que els ciutadans, després d’haver viscut trenta anys feliçment, es desintegrin durant una celebració cruenta coneguda com El Carrusel —és una societat on la vida i la mort estan artificialment programades—, aquí s’opta per una dinàmica circular diferent: ningú no pot néixer si una altra persona no accepta morir en lloc seu, un acte de substitució batejat com “el relleu” que serveix com a mesura dràstica per mantenir el creixement zero i l’equilibri del planeta.

Per sort per al lector, Laura Gost deixa de banda les especulacions discursives sobre l’eugenèsia i l’eutanàsia i altres qüestions vinculades a l’explosió demogràfica —als embarassos que no estan garantits amb un “relleu”, l’Estat els imposa l’avortament obligatori— i prefereix centrar-se a desenrotllar amb calma i sang freda, impertorbable, un suspens literari més aviat elemental que, a pesar d’uns alts i baixos narratius que si s’aguanten deu seu per la ingènua honestedat amb què es plantegen, aconsegueix suscitar prou interès o simpatia: com que ni en Rai ni la Lisa disposen dels recursos econòmics necessaris per accedir als mercats negres on es negocia amb “el relleu”, el que seguim són les peripècies amb què ell intenta sorprendre la seva dona —l’estima— amb la bona notícia que sí que podran ser pares. No cal dir que cap de les opcions que se li acudeixen no és vàlida i que les ha de descartar l’una rere l’altra —si no fos així, no hi hauria relat—, però cal ressenyar que a la fi Laura Gost els concedeix la materialització del seu desig de ser pares, i d’uns bessons, a més, amb tota la problemàtica que això representa en unes circumstàncies en què només s’accepta que en visqui un, i si es pretén que visquin tots dos un dels progenitors s’haurà de sacrificar. No revelarem la inversemblança de la carambola que resol la intriga —serà ell o serà ella, la víctima?—, però sí ue aplaudirem l’aplom amb què Laura Gost conclou de manera poc creïble, fent una mica de trampa, El preu de néixer.

El preu de néixer

Laura Gost
Proa
194 pàgines. 19,90 euros