Es pot llegir Carlota Gurt d’una altra manera que no tots els escriptors gosaríem fer: sobre l’escenari, actuant l’art d’escriure. La vaig “llegir” així a La Planeta (Girona), en una funció que se centrava en la llastimosa cosa nostra: “Al llarg de la història, hi ha hagut dos grans relats irreconciliables sobre el desig femení; un diu que les dones són bèsties sexualment insaciables; l’altre ens vol convèncer que el desig femení és dèbil o fins i tot inexistent”. Una aniquilació fallida és un monòleg conferenciat/conferència performativa escrit i interpretat per una autora que s’atreveix a escenificar el fet de pensar i comunicar-ho: investiga, amb abrandament il·lustrat, la libido femenina entre mites, teories i vivències personals molt extrapolables. Té, a més, el punt d’impudícia necessari de mirar-nos de cara mentre parla del desig: no com a abstracció, sinó com a camp de batalla cultural.
‘Una aniquilació fallida’ parla del desig com a camp de batalla cultural
Es pot llegir Carlota Gurt d’una altra manera que no tots els escriptors gosaríem fer: sobre l’escenari, actuant l’art d’escriure. La vaig “llegir” així a La Planeta (Girona), en una funció que se centrava en la llastimosa cosa nostra: “Al llarg de la història, hi ha hagut dos grans relats irreconciliables sobre el desig femení; un diu que les dones són bèsties sexualment insaciables; l’altre ens vol convèncer que el desig femení és dèbil o fins i tot inexistent”. Una aniquilació fallida és un monòleg conferenciat/conferència performativa escrit i interpretat per una autora que s’atreveix a escenificar el fet de pensar i comunicar-ho: investiga, amb abrandament il·lustrat, la libido femenina entre mites, teories i vivències personals molt extrapolables. Té, a més, el punt d’impudícia necessari de mirar-nos de cara mentre parla del desig: no com a abstracció, sinó com a camp de batalla cultural.
