Fa uns mesos que de les sublims catacumbes d’internet ha emergit el mem “A haunted house but…” fent referència a totes les circumstàncies vitals que fan més por que el terror. Per exemple, “una casa encantada, però prova de regularitzar els papers a Portugal”, o “una casa encantada, però torna d’un segrest a Israel i que et rebi l’Ertzaintza”. En un context social en què l’exigència de nitidesa s’ha convertit en un valor incontestable en pro de l’eugenèsia d’altres vivències més crues, complexes o controvertides, el gir cap al pensament gòtic era irresistible. És per això que ara es parla de feminismes gòtics, de l’unhinged o del subjecte desquiciat, de fingir demència per sobreviure a la violència social, d’abraçar el cringe o l’incòmode. Perquè, en un excés de claredat, el benestar passa per buscar una mica d’ombra. Vet aquí la reconciliació amb l’ocult, amb l’inexplicable, i també la batalla contra els sistemes de producció del dol: les temporalitats marcades, les instruccions per etapes i, sobretot, la imposició del “deixar marxar”, o si més no, performar-ho de cara a la galeria a l’espera que esdevingui real.
Aquest breu assaig és una proposta humanista de reconciliació amb l’espai que ocupa l’absència
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia
Aquest breu assaig és una proposta humanista de reconciliació amb l’espai que ocupa l’absència
Fa uns mesos que de les sublims catacumbes d’internet ha emergit el mem “A haunted house but…” fent referència a totes les circumstàncies vitals que fan més por que el terror. Per exemple, “una casa encantada, però prova de regularitzar els papers a Portugal”, o “una casa encantada, però torna d’un segrest a Israel i que et rebi l’Ertzaintza”. En un context social en què l’exigència de nitidesa s’ha convertit en un valor incontestable en pro de l’eugenèsia d’altres vivències més crues, complexes o controvertides, el gir cap al pensament gòtic era irresistible. És per això que ara es parla de feminismes gòtics, de l’unhinged o del subjecte desquiciat, de fingir demència per sobreviure a la violència social, d’abraçar el cringe o l’incòmode. Perquè, en un excés de claredat, el benestar passa per buscar una mica d’ombra. Vet aquí la reconciliació amb l’ocult, amb l’inexplicable, i també la batalla contra els sistemes de producció del dol: les temporalitats marcades, les instruccions per etapes i, sobretot, la imposició del “deixar marxar”, o si més no, performar-ho de cara a la galeria a l’espera que esdevingui real.
En aquest punt, l’escriptor Ramon Mas, pare de l’editorial catalana de sàtira, sci-fi, realisme màgic i terror per excel·lència, Males Herbes, treu a escena les seves habilitats comfrontatives amb l’hegemonia vital. L’assaig Un llibre per parlar amb fantasmes és “una casa encantada, però prova de conviure amb l’absència de qui més estimes”. Les cases farcides de fantasmes són dins nostre, i a cadascuna de les habitacions hi tenim algú amb qui haurem de mantenir la convivència. En un gir de guió que ens posarà en un lloc millor en la partida, Mas escriu: “La naturalesa dels fantasmes és acompanyar-nos”, una sentència que, més que alienant, busca ser tranquil·litzadora. Perquè les absències ocupen espai i, si érem amics en vida, haurem d’aprendre a ser amics en el nou territori que pronostica la mort, sigui de la naturalesa que sigui.
Mas parteix de l’experiència personal: tenir un amic en dol també és tenir una persona que durant un temps es converteix en espectre, amb qui no pots parlar igual, perquè està sent habitat per presències fantasmals. Noves formes relacionals amb aquells que ja coneixem, però que requereixen establir una actualització del vincle. Com que ara no té cos, haurem de deixar que el seu sentir també impregni el nostre. En el millor dels casos, si s’aconsegueix mantenir la cura i desfer el nus que suposa relacionar-se entre realitats contingents, de dins de tota persona que dol naixerà el fantasma. La bona relació amb ell dependrà de la capacitat per poder-s’hi comunicar, no sempre amb el llenguatge esperat, i aquest idioma nou tampoc arribarà de primeres. Per trobar la manera de fer-se amic del mort igual que ho vas ser del viu, “perquè ja ho hem fet abans. Perquè sempre ho fem.”
Som davant d’una proposta humanista de reconciliació amb l’espai que ocupa l’absència, amb el fet que nosaltres mateixos encarnem les cases encantades on es pot viure de gust, on un comiat és una benvinguda a un nou pla. “Perquè els fantasmes no habiten llocs, habiten persones” i hem d’aprendre a ser casa per nosaltres mateixos i per als altres, encara que l’alteritat prengui la silueta borrosa d’una presència espectral que ha fet forat per sempre i d’aquesta escletxa n’ha fet una llar.
Un llibre per parlar amb fantasmes
Ramon Mas
Males Herbes
81 pàgines. 12,90 euros
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos
Arxivat A
EL PAÍS
