Zadie Smith retrata la falsa moral de la societat victoriana a ‘El frau’

“Ens interpretem malament els uns als altres. Tot el nostre ordre social està constituït per una sèrie d’errors i concessions”, reflexiona Eliza Touchet, la protagonista d’El frau, novel·la de Zadie Smith. Publicada originàriament el 2023, El frau és molt probablement una de les grans obres de la novel·lista anglesa, juntament amb Dents blanques, amb la qual conforma una espècie de díptic; un fresc de la societat anglesa des de l’època victoria­na fins al present. La Londres multiracial, desigual i en què la pregunta sobre la identitat —nacional i de classe— té a veure amb els orígens i amb el passat colonial que se’ns descriu a Dents blanques, és resultat de la Gran Bretanya victoriana que es narra a El frau.

Afirmava Edward S. Said que el sentit del passat colonial “ha penetrat la realitat de centenars de milions de persones: la seva existència com a memòria compartida i com a teixit altament conflictiu de cultura, ideologia i política exerceix encara una força tremenda”. La literatura de Smith explora aquesta memòria compartida i el conflictiu teixit cultural i polític que se’n deriva. A El frau Smith ens trasllada a l’època victoriana, que, per un costat, està assentada sobre els beneficis econòmics del colonialisme i els valors que l’imperi ostenta davant dels pobles colonitzats i considerats inferiors; i per un altre, és una societat en plena transformació, en què els ideals representats per l’imperi comencen a trontollar.

Smith dialoga amb la gran narrativa del XVIII i del XIX, on el colonialisme apareixia de manera més o menys evident, però sempre com un element de riquesa per a l’imperi i com a forma de reeducació i moralització dels pobles “salvatges”.

Pensem en Mansfield Park, on la riquesa de la família Bertram és fruit de l’explotació colonial i del mercat d’esclaus. Citem Jane Austen també perquè la protagonista de Smith, Eliza Touchet, té elements que ens remeten a les heroïnes austianes. Touchet és la mestressa de casa de William Ainsworth, un novel·lista menor amb un gran nombre de lectors, però amb poc talent literari. L’Eliza és conscient d’això com també és conscient del moralisme no del tot honest de Dickens. És la seva consciència de la doble moral sobre la qual s’assenta la societat anglesa el que fa que Eliza s’interessi pel judici sobre la vertadera identitat de Sir Tichborne: un home que reclamava ser l’hereu d’un ric anglès desaparegut en un naufragi. Andrew Bogle, provinent d’una família d’esclaus de Jamaica, és el testimoni clau per descobrir la identitat de Tichborne.

Smith trenca amb la prosa decimonònica i fragmenta la narració a través de capítols breus, que funcionen quasi com a escenes que, separades entre elles i sense seguir l’ordre cronològic, completen aquest trencaclosques que és la novel·la. La fragmentació de la trama no és només forma, sinó que evoca la fragmentació de la socie­tat anglesa, constituïda per peces que donen una falsa idea d’unitat.

Aquesta fragmentació desigual de la societat té els seus ecos en el present —i així tornem a Dents blanques— i subratlla el frau o la mentida sobre la qual se sosté un imperi, que només funciona i és beneficiós per a alguns. El concepte de frau recorre tota la novel·la i s’encarna en la seva forma: els fragments donen una falsa idea de relat únic i coherent, les peces donen una falsa idea d’un trencaclosques sense fissures. El judici de Tichborne vol dirimir si existeix frau o no en la seva reclamació de l’herència, però el frau és constitutiu de la societat anglesa: té a veure amb la falsa moral, amb el fals prestigi i amb les desigualtats de tota mena. Alhora, el frau és una manera de sobreviure, és l’eina perquès res canviï i ningú renuncia a ella: perquè de la mateixa manera que Bogle intenta salvar-se salvant Tichborne, la societat anglesa intenta salvar l’aparença i el seu (fals) sistema de valors.

Smith firma una novel·la excel·lent, plena d’ironia que mira cap enrere per parlar-nos del present, perquè el frau, la mentida o, fent servir el terme marxista, la fantasmagoria continua sent la base sobre la qual se sosté i es manté tota societat.

El frau

Zadie Smith 
Traducció de Marta Pera Cucurell. Jande
532 pàgines. 24,95 euros