L’escriptora albanesa Lea Ypi va tenir ressò amb la seva primera novel·la, Lliure, una crònica de la caiguda del comunisme a Albània vista amb els ulls d’una nena que també era una meditació sobre la llibertat. Entre els familiars d’Ypi, el passat dels quals només se li va revelar en ensorrar-se el règim, la figura més singular era la seva àvia Leman, al mateix temps sàvia i protectora. El llibre li estava dedicat, i als agraïments, l’autora confessava: “Em va ensenyar a viure i a pensar sobre la vida. No hi ha cap dia en què no la trobi a faltar”. Al principi d’Indignitat, una foto de Leman gaudint de la seva lluna de mel en plena Segona Guerra Mundial rep nombroses crítiques a Facebook, cosa que mou Ypi a emprendre una dignificació de l’àvia i, alhora, una reflexió sobre la dignitat mateixa.
A ‘Indignitat’, l’autora albanesa visita diversos arxius familiars sota la consigna “Benvinguda a la injustícia històrica”
L’escriptora albanesa Lea Ypi va tenir ressò amb la seva primera novel·la, Lliure, una crònica de la caiguda del comunisme a Albània vista amb els ulls d’una nena que també era una meditació sobre la llibertat. Entre els familiars d’Ypi, el passat dels quals només se li va revelar en ensorrar-se el règim, la figura més singular era la seva àvia Leman, al mateix temps sàvia i protectora. El llibre li estava dedicat, i als agraïments, l’autora confessava: “Em va ensenyar a viure i a pensar sobre la vida. No hi ha cap dia en què no la trobi a faltar”. Al principi d’Indignitat, una foto de Leman gaudint de la seva lluna de mel en plena Segona Guerra Mundial rep nombroses crítiques a Facebook, cosa que mou Ypi a emprendre una dignificació de l’àvia i, alhora, una reflexió sobre la dignitat mateixa.
EL PAÍS
