Màrius Serra parteix d’un vers de Carles Riba per dividir les seves obres en dues categories: el foc i el joc. Les novel·les del foc serien les que “parteixen d’una ferida”, com La dona més pintada, mentre que en les novel·les lúdiques hi hauria la sèrie protagonitzada per l’expert en jocs Oriol Comas. La seva darrera novel·la, però, aconsegueix condensar tots dos gèneres a partir de la història de Joan Ferrer, un home que és traductor i una mica “pocapena”, diu Serra, un personatge aparentment secundari. La vida del protagonista canvia quan la seva dona mor en un accident de trànsit després d’assabentar-se que l’ha enganyada amb la cangur de la filla. Al seu voltant es desplega llavors una sèrie de personatges i esdeveniments impulsats per una cadena de malentesos. Tot plegat, amb una veu narradora que segueix “la retòrica de l’espontaneïtat”, un narrador que sembla que descobreixi els fets alhora que el lector.
L’escriptor, premi Difusió de La Setmana del Llibre en Català, va conversar sobre la novel·la ‘El mal entès’ amb els lectors al club del Quadern
Màrius Serra parteix d’un vers de Carles Riba per dividir les seves obres en dues categories: el foc i el joc. Les novel·les del foc serien les que “parteixen d’una ferida”, com La dona més pintada, mentre que en les novel·les lúdiques hi hauria la sèrie protagonitzada per l’expert en jocs Oriol Comas. La seva darrera novel·la, però, aconsegueix condensar tots dos gèneres a partir de la història de Joan Ferrer, un home que és traductor i una mica “pocapena”, diu Serra, un personatge aparentment secundari. La vida del protagonista canvia quan la seva dona mor en un accident de trànsit després d’assabentar-se que l’ha enganyada amb la cangur de la filla. Al seu voltant es desplega llavors una sèrie de personatges i esdeveniments impulsats per una cadena de malentesos. Tot plegat, amb una veu narradora que segueix “la retòrica de l’espontaneïtat”, un narrador que sembla que descobreixi els fets alhora que el lector.
Serra va explicar als lectors que les seves novel·les no segueixen cap mètode: l’autor explora noves formes d’estructurar o escriure durant el procés, i en aquest cas tenia clar l’inici i el final, així com l’estructura dels capítols segons l’abans i el després d’un fet, però res més. “Això va permetre una cosa que no m’havia passat mai: que personatges circumstancials creixessin”. També que la novel·la anés per camins inesperats: “no tenia previst acabar a la selva!”, deia Serra. “Quan m’adono que l’estructura pot ser replicada, busco elements que puguin tenir un abans i un després, com un accident o una sentència, i això em dona peu a introduir elements que m’han aparegut sense tenir-ho previst, i incorporar-los en capítols anteriors”.
L’escriptor també va explicar que en aquesta novel·la va jugar a “traspassar l’experiència al servei de la ficció”, d’aquí l’epígraf inicial de la novel·la, on ironitza sobre l’autoficció: “el narrador ha trepitjat tots els escenaris que descriu i ha experimentat totes les emocions que atribueix als personatges. El narrador és l’autor, però l’autor no n’és el narrador”.
“L’única certesa que ens aplega com a humans és la linealitat inexorable del temps”, deia Serra, basant-se en una frase que li va sentir dir a Emili Teixidor i repeteix sempre que pot: “la vida és una malaltia mortal de transmissió sexual”. Tot i que El mal entès no és una novel·la explícitament filosòfica, en conversa amb els lectors va parlar sobre l’atzar que regeix les nostres vides i l’impuls de narrar-les. També sobre un desig constant de tenir el que no tenim. Per exemple, “la Blanca desitja el seu gendre perquè menysté el seu marit i el seu primer gendre; és un personatge que sublima allò que no té. El desig sempre neix d’una mancança, i a la novel·la molts personatges van anar sorgint segons aquesta lògica».
La llavor de la qual neix la novel·la és la paraula cangur, explicava l’escriptor. Hi ha un episodi en una novel·la anterior, Res no és perfecte a Hawaii, on el protagonista, el capità Cook, veu un animal a Austràlia i l’assenyala “amb el marc mental del colonitzador, que pensa que parlant l’anglès l’entén tothom”. Quan els aborígens responen “Kan-ga-rú”, el capità creu que aquest és el nom de l’animal, però en realitat ells li diuen “no t’entenc”. “Aquest malentès em va fascinar, me’l vaig apuntar i vaig començar a fer una col·lecció de malentesos com el del protagonista”, explica Serra. El malentès, doncs, “va des de la part més quotidiana, com intercanviar maletes a l’aeroport, fins a termes socials, de civilització: el xoc de cultures és sempre un malentès”. Els lectors van celebrar especialment aquest component metalingüístic de la novel·la, i també van compartir diferents interpretacions sobre les motivacions dels personatges.
El Club del Quadern és un espai de trobada mensual a l’Estudi Toresky que ofereix l’oportunitat de conversar amb els escriptors de llibres recents. La pròxima sessió serà dijous 22 d’octubre amb Carlota Gurt, que conversarà sobre Els erms, premi Llibres Anagrama. Es tracta d’una novel·la que tracta l’obsessió entre dos desconeguts ambientada en un pantà de Sau desert. El més seductor de la novel·la, deia Ponç Puigdevall en aquestes pàgines, és l’estructura. Us podeu inscriure a les pròximes sessions en aquest enllaç o enviant un correu electrònic a quadern@elpais.es amb el subjecte “Club Gurt”. Com sempre, trobaran tota la informació a la secció “Club de lectura”.
EL PAÍS
