Hi ha pocs dubtes que Catalunya és una de les regions europees més europeistes. La internacionalització com a instrument per instal·lar-se al món és gairebé una pruïja històricament compartida per tothom, independentment de la classe social, la ideologia i el moviment polític o religiós de cadascú. Fins i tot els més capficats han volgut respirar sempre els aires del món ampli i estrany i, sobretot, els de l’entorn europeu més extens, des de Portugal fins a Rússia. Si Europa ens fallés, com ara apunten certs diagnòstics i tendències, nosaltres mateixos fallaríem. Fallaria Espanya, naturalment, però no se’ns obriria cap porta, al contrari. Fallaria encara més Catalunya.
Ara les interdependències esdevenen instruments de domini i l’armamentització és el neologisme dels nostres dies: tot pot esdevenir arma quan es veu el món en forma de camp de batalla
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos
Ara les interdependències esdevenen instruments de domini i l’armamentització és el neologisme dels nostres dies: tot pot esdevenir arma quan es veu el món en forma de camp de batalla
Hi ha pocs dubtes que Catalunya és una de les regions europees més europeistes. La internacionalització com a instrument per instal·lar-se al món és gairebé una pruïja històricament compartida per tothom, independentment de la classe social, la ideologia i el moviment polític o religiós de cadascú. Fins i tot els més capficats han volgut respirar sempre els aires del món ampli i estrany i, sobretot, els de l’entorn europeu més extens, des de Portugal fins a Rússia. Si Europa ens fallés, com ara apunten certs diagnòstics i tendències, nosaltres mateixos fallaríem. Fallaria Espanya, naturalment, però no se’ns obriria cap porta, al contrari. Fallaria encara més Catalunya.
Fa quatre dies tot era qüestió del doux commerce, l’infal·lible instrument civilitzador i genuïnament europeu aconsellat des de Montesquieu per evitar les guerres. “Millor comerciar que envair” era la consigna, tan ben apresa i practicada pels nostres ancestres catalans —fabricants, botiguers i representants— i tan impugnada ara mateix, quan descobrim, o ens fan descobrir, els usos diametralment contraris d’un comerç al servei de la dominació i la depredació. Ara les interdependències esdevenen instruments de domini, la qual cosa ens ha de deixar especialment descol·locats. L’armamentització és el neologisme dels nostres dies: tot pot esdevenir arma quan es veu el món en forma de camp de batalla.
Haurien d’esdevenir espartans, els fenicis? No ho crec. Tampoc ho creuen dos destacats periodistes catalans que han pensat i escrit sobre la tempesta de creixent intensitat que amenaça de fer naufragar el projecte europeu. Pertanyen a l’internacionalisme periodístic, subgremi de professionals que mira el món més des de fora que des de dins, més des de la distància dels grans espais que no pas des de la cuina plena de tuf i fum de l’estofat casolà. I dins d’aquest subgremi, són exemplars destacats del grup encara més característic dels qui han estat testimonis des de la corresponsalia de Brussel·les de les grans i petites euromàquies de les darreres dècades.
En puc parlar, amb les cartes boca amunt, perquè fa molts anys vaig ser un d’ells. Són moltes —i gens estranyes— les coincidències europeistes entre Carme Colomina, en el seu breu però intens assaig escrit en català Europa és un estat d’ànim, i el volum de reflexions de tipus dietari, gairebé poemes en aguda prosa periodística, de Claudi Pérez a Las invasiones bárbaras. N’assenyalaré només una de substancial, la seva ferotge i justa crítica a Ursula von der Leyen, líder de “l’Europa espantada”, segons Colomina, i defensora de “la política d’apaivagament de Trump, convertida en un vassallatge feliç tirant a fastigós”, segons Pérez.
Colomina ens explica el punt de crisi existencial europea al qual hem arribat, i Pérez, com hem arribat fins aquí en aquest primer quart de segle salvatge que repassa de dalt a baix, des del Born fins al món. L’assagisme periodístic, que lliga la reflexió política amb l’actualitat, desborda l’espai dels mitjans i troba en els llibres les seves millors formes expressives. I els de Colomina i Pérez es compten entre les mostres més recents i brillants que cal llegir.
Europa és un estat d’ànim
Carme Colomina
Ara Llibres
112 pàgines. 11,35 euros
Las invasiones bárbaras
Claudi Pérez
Debate
256 pàgines. 18,91 euros
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos
Arxivat A
EL PAÍS
