Pel que fa a la traducció d’obres estrangeres, la literatura catalana té un tremp admirable, oimés si tenim en compte la magnitud del nostre petit sistema i la comparem amb la capacitat d’absorció que ha demostrat i demostra —tan sovint a peu i a cavall. Estem al dia, anem a roda del que es publica al món, però també fem l’esforç d’incorporar les obres importants de totes les èpoques. De manera constant, els dinosaures de la literatura universal arriben —o tornen— a casa nostra, a poc a poc i amb bona lletra, senyal que anem per bon camí. En aquesta direcció, s’acaben de publicar dues traduccions de John Steinbeck (1902-1968), el premi Nobel californià que va compartir pòdium, d’aquella manera, en la generació perduda, al costat de William Faulkner i Scott Fitzgerald.
El premi Nobel torna a les llibreries amb noves traduccions: els relats de ‘La gran vall’ i la novel·la ‘A l’est de l’Edèn’, epopeia generacional que és la seva obra més complexa
Pel que fa a la traducció d’obres estrangeres, la literatura catalana té un tremp admirable, oimés si tenim en compte la magnitud del nostre petit sistema i la comparem amb la capacitat d’absorció que ha demostrat i demostra —tan sovint a peu i a cavall. Estem al dia, anem a roda del que es publica al món, però també fem l’esforç d’incorporar les obres importants de totes les èpoques. De manera constant, els dinosaures de la literatura universal arriben —o tornen— a casa nostra, a poc a poc i amb bona lletra, senyal que anem per bon camí. En aquesta direcció, s’acaben de publicar dues traduccions de John Steinbeck (1902-1968), el premi Nobel californià que va compartir pòdium, d’aquella manera, en la generació perduda, al costat de William Faulkner i Scott Fitzgerald.
A diferència d’uns quants coetanis, que s’exilien a Europa després de la Primera Guerra Mundial, Steinbeck es queda al peu del canó i aixeca, llibre rere llibre, una vasta crònica de les classes subalternes, immigrants, proletaris, més d’un pagès. A París, els expats com Hemingway i John Dos Passos ofeguen el desencant a base d’alcohol, bohèmia, sexe i emocions meridionals. Mentrestant, la Gran Depressió estripa el país. Hi ha descontent, misèria. El materialisme nord-americà i els valors conservadors repel·leixen Steinbeck, i la resposta serà una literatura crítica, que pivota entre la paràbola i el realisme social. El primer cim de l’autor és El raïm de la ira (1939), traduïda l’any 1993 per Mercè López a Edicions 62. Ara Steinbeck torna a parlar en català. Acaben de sortir les obres La gran vall i A l’est de l’Edèn.
La gran vall és un recull de relats del 1938, entre els quals hi ha alguns dels contes més reeixits de l’autor, pensem en ‘Els crisantems’ o ‘L’arnès’. Som a la vall del Salinas, lloc de naixement de Steinbeck, una successió de congostos, praderies i promontoris esquitxats de ranxos. En aquest microcosmos trobem una panòplia personatges inoblidables, grangers sorruts, mullers malsofertes, sindicalistes arrauxats, perfils taujans o diabòlics sota el jou de la Gran Depressió. D’altra banda, i posats a fer una imatge, La gran vall seria una mostra del planter de l’autor, perquè hi ha la llavor de les dèries que poblaran les seves obres més sonades, i per tant, temes com ara la justícia, les tensions ciutadanes, el verdet de la tradició i el lliure albir. En aquest cas, però, hi sobrevola una mirada tendra i prou humorística, detallista, de pla tancat.
Portàtil i manejable, La gran vall és una bona porta d’entrada a l’univers steinbeckià. Impecable a l’hora de tenyir, amb gràcia, el realisme-denúncia, l’autor desplega bonhomia i mordacitat per entonar un cant, un homenatge a la terra natal, a la seva gent castigada, grotesca i al capdavall estimable. Bregat en moltes traduccions, Marc Donat ha transvasat els contes amb un català àgil i succint com l’anglès original. A més a més, el relat més llarg (‘El poni roig’) recupera l’anostrament que en va fer l’enyorat Joaquim Mallafrè, un sant patró de la traducció catalana.
A la novel·la A l’est de l’Edèn, en canvi, el pla s’obre i abraça la immensitat. Explica la història de dues famílies, de nou a la vall del Salinas, entre la Guerra de Secessió i la Primera Guerra Mundial. Es publica l’any 1952 i és l’obra més complexa de l’autor. De ressonàncies bíbliques, Steinbeck construeix una epopeia generacional i sembla dissoldre-hi tots els llibres anteriors, els temes forts i els escenaris recurrents, tot rebaixant el naturalisme a l’encalç d’una elevació més simbòlica. Profunda, psicològica, de vegades molt cruenta, la novel·la és una al·legoria sobre el bé i el mal i ens fa entrar al niu de la serp, l’origen de tantes traïcions, culpes i desenganys, i de tantes redempcions, ço és la família, la sang. Ara que recula la capacitat lectora —concentració, paciència, temps—, A l’est de l’Edèn és un bon alçaprem a l’hora de reconquerir el gust per les històries immemorials. Al llarg de set-centes pàgines, la traducció de Miquel Sorribas replica impecablement bé l’estil directe de l’autor, que sovint frega el to periodístic i, tanmateix, és tan capaç de commoure com d’esgarrifar.
La gran vall
John Steinbeck
Traducció de Marc Donat
Adesiara
296 pàgines. 23 euros
A l’est de l’Edèn
John Steinbeck
Traducció de Miquel Sorribas
L’Agulla Daurada
728 pàgines. 27,90 euros
EL PAÍS
